dilluns, 30 de desembre de 2013

4 de gener a Barcelona: Barbarian Pilé

El Colectivo Tiempos Modernos trasllada una sessió del Pilé on 45 al Barbara Ann, on els Dj's Carlos Cactus, Hèctor G. i Genís Worksong posaran a to els plats amb un assortit bàrbar de R&B, Soul, Jazz, Funk, Disco, Garatge i altres espècies.

No us ho perdeu!


dimarts, 17 de desembre de 2013

Tanquem l'any amb un salt al futur


Reconeixem que hem passat uns mesos una mica caòtics, on no hem deixat de banda les nostres sessions però per una raó o una altra no han estat ben anunciades.

Cap d'any diuen que és moment de fer propòsits, no? Ja en tenim un doncs.

De totes maneres, aquest cop arribem a temps i aquí us presentem una nova edició del Pilé on 45. En plena època de sopars d'empresa, el Colectivo Tiempos Modernos t'ofereix l'alternativa als gin tonics d'aparador i música de plàstic. Ja teniu on desfogar-vos amb companyia laboral o sense, amb les vostres amistats o amb nosaltres.

Acomiadarem l'any amb una sessió que ens transportarà als sons menys llunyans de les nostres maletes de discos. Ja que si habitualment no sortim de discos prensats entre els anys 50, 60 i 70 del darrer segle, aquest cop ens avançarem a discos dels anys 70, 80 i 90... 70's Soul, Disco, Funk, Acid Jazz i gotes d'electrònica soulful. Això sí, com sempre, tot en perfectes vinils.

Aquest divendres 20 de Desembre de 21 a 02 hores, al Anònims (C/ Miquel Ricomà 57) de Granollers.




dijous, 3 d’octubre de 2013

Aplec Modernista a Caldes


Aquest diumenge tindrà lloc la 6ª edició del Aplec Modernista del Vallès que, enguany, es celebrarà a Caldes de Montbui.

Des del Colectivo Tiempos Modernos volem convidar-vos-hi també a participar-hi, a més a més d'avisar-vos que allà hi serem posant bones dosis de vinils amb aroma a R&B, Jazz, Soul, Funk, Latin i fins i tot poder una mica de Disco... qui sap!

Ens veiem, com no podria ser d'altra forma, al Centre de Caldes!

dimecres, 21 d’agost de 2013

Proposta per a després de l'estiu, nova sessió de COOL FINGERS!



Divendres 13 de setembre, al mític Barbara Ann de Barcelona, tindrà lloc la segona sessió del COOL FINGERS! in jazz session

Club que pretén aglutinar sota el paraigües del modern jazz tot allò que soni jazzy, tal com sons llatins i brasilers, funk i obviament una amalgama de be bop, soul jazz, acid jazz...
Us recomanem que no us perdeu aquesta nova edició de la mà de dos coneguts d'aquest portal, Ricard Prieto i Genís Worksong.

La millor manera de tornar de l'estiu!

divendres, 19 de juliol de 2013

Aquest divendres agafem vacances



Aquest divendres tindrem la darrera sessió del Pilé on 45 de la temporada, amb ella ens marxem de vacances (és un dir, ja que ens quedarem per aqui).

Per això tenim per a vosaltres una sessió de soul, reggae, r&b, jazz i funk a càrrec dels Pilé Dj's. Una sessió per refrescar-nos amb aquesta calor que finalment ens ha arribat, amb un bon gin tonic a la mà com no. I a més a més, en el marc d'una data històrica com el 19 de juliol quan el poble va fer caure el cop d'Estat dels militars feixistes el 1936 donant pas a la revolució social que es va viure a casa nostra durant aquells dies. Pura coincidencia, o no?

Com sempre, divendres 19 de juliol de 21:00 a 02:00 hores al Anònims (C/ Miquel Ricomà 57) de Granollers.


dilluns, 17 de juny de 2013

Aquesta setmana, carregada de pilé


Aquesta setmana tindrem pilé per partida doble, primer de tot dijous amb la darrera sessió de la temporada de mo'Pilé a la Naub1 on projectarem el mític film "Superfly". Una de les grans pel·lícules de Blaxplotation, que va tenir una gran banda sonora a càrrec de Curtis Mayfield. Una pel·lícula que introduirà la sessió de Soul i Funk a càrrec dels Dj's del Pilé.

Divendres, una nova edició del ja tradicional Pilé on 45 al Anònims. En aquesta ocasió comptarem amb la presència del gran Carlitos Summertime, home de terres del sud que atesora el secret de l'eterna joventut i una maleta de discos carregada de Rhythm and Blues, Northern Soul i Revival Mod que farà embojir el respectable. Una sessió que us recomamen, per gaudir sopant i amb un bon gin tonic tot seguit. No us ho perdeu!

Recorda, mo'Pilé dijous 20 de juny de 20:00 a 24:00 hores a la Naub1 (Carrer Prat de la Riba, 77) a Granollers.
I Pilé on 45 Divendres 21 de juny de 21:00 a 02:00 hores al Anònims (Carrer Miquel Ricomà, 57) a Granollers.


divendres, 31 de maig de 2013

Repassant la música negra: del Funk al Black Power

A continuació, publiquem el següent article publicat aquest mes al periòdic "Solidaridad Obrera". Un article escrit per un dels membres del Colectivo Tiempos Modernos, y que versa sobre el cantó més reivindicatiu de la música negra.

Repassant la música negra: del Funk al Black Power
Per Genís Ferrero


Tothom coneix avui el concepte, més o menys, del “Black Power”. Aquell concepte de poder negre, en un sentit de comunitat, de contra-poder, de poder popular que va arrelar fortament a nivell cultural dins la comunitat afroamericana. A nivell musical, durant finals dels anys 60 i la dècada posterior les manifestacions culturals van impregnar-se notablement d'aquell moviment, que havia evolucionat des de demandes de millor tracte per part de les autoritats pujant el to de la reivindicació fins arribar el moment en què negaven la tutela de l'Estat nord-americà i la cultura de l'home blanc per a defensar-se com a entitat nacional-cultural per sí mateixa. Una màxima que, a nivell cultural i sobre tot musical, la podríem resumir en la mítica cançó de James Brown “Say It Loud, I'm Black And Proud” (Digues-ho alt: “sóc negre i n'estic orgullós”) l'agost de 1968.

El senzill i directe títol de la cançó reflexa un canvi de mentalitat de la comunitat negre a EEUU, un augment de l'autoestima com a individus i com a poble, una seguretat envers les seves capacitats i possibilitats per a construir un futur millor i, sobretot, una defensa en veu alta de la seva dignitat.

Havia arribat una nova generació de joves que havien vist caure molts dels seus líders en la lluita pels drets civils (com el Dr. Martin Luther King o Malcom X, per exemple), i havien perdut la confiança en un canvi de la seva situació social, econòmica i racial per mitjà d'unes institucions en mans de l'home blanc i d'uns interessos econòmics i polítics molt determinats que representaven un model social i econòmic que mantenia una majoria de la població nord-americana marginada, empobrida o fora d'aquell món de consum i capitalisme. En aquell context, neix el Partit de les Panteres Negres per a l'Autodefensa, una organització política militant que va acabar essent considerada com el perill interior més important dels EEUU, tant pel seu desafiament a les Institucions nord-americanes com la seva la declaració unilateral de voler emancipar el poble afroamericà per tots els mitjans. Un moviment que va acabar comptant amb les simpaties de bona part de la població negra, però també de molts altres grups ètnics i que, fins i tot, va arribar a tenir el recolzament des de l'interior de Hollywood com va explicar en una entrevista el cineasta i anarquista Miguel Herberg.

Aquell moviment social i polític, va tenir la seva pròpia banda sonora. El Soul i el R&B van tenir més o menys a veure, però sens dubte el Jazz i el Funk van ser els estils musicals que van liderar aquesta banda sonora recalcitrant. Durant els anys 70 es va desenvolupar una forta connexió entre ambdós estils. Molts músics de Jazz varen acabar tocant o gravant en discos del Funk, i molts músics de Funk van anar accentuant les seves improvisacions sobre aquelles bases rítmiques i cícliques que tant bé s'hi prestaven a executar-les. Músics tant significatius dins del gènere més contestatari es van moure en aquests paràmetres: Nina Simone, Gil Scott-Heron, James Brown, Lou Donaldson, Les McCann... són només alguns exemples.

Algunes emblemàtiques peces musicals del moment foren “Revolution Will Not Be Televised” de Gil Scott-Heron, “Young, Gifted and Black” de Nina Simone, “I don't need nobody to give me something” de James Brown, “Compared To What” de Les McCann & Eddie Harris... i un llarguíssim etcètera de grans temes de jazz i funk.

No obstant, a un nivell més popular sens dubte la música del “Black Power” fou el Funk. Va ser tant significatiu l'impacte entre la massa afroamericana que molts músics que els anys 50 i 60 havien interpretat R&B i Soul van passar ja als 70 a interpretar, amb més o menys constància, aquest estil més modern. Músics com Rufus Thomas, que durant els anys 50 ja estava tocant Rhythm and Blues, el trobarem el 20 d'agost de 1972 tocant alguns temes propis del funk més divertit i ballable al festival Wattstax. Un festival que va organitzar el segell discogràfic de música negra Stax (la mítica casa on van començar a confluir de forma conjunta músics blancs i negres al sud dels EEUU en plena segregació racial), i que va servir per recollir diners per a les famílies del barri de Watts a Los Angeles, i commemorar així el setè aniversari de les revoltes racials d'aquells dies a la ciutat. Hi ha disponible a Internet alguns vídeos sobre aquestes actuacions i podreu veure la magnitud d'aquest moviment que, entroncà la música amb la defensa cultural i social d'una població durant més d'un segle marginada i reprimida.

Podem fer-nos una idea del vincle entre el Funk i el Black Power recordant el fet que fins i tot el Partit de les Panteres Negres va editar alguns discos. Podem destacar especialment el disc “Free Boby Now” pel grup “The Lumpen”, un single que edità el partit per reivindicar la llibertat de Boby Seales, un dels fundadors dels Panteres Negres.

Si bé avui hem parlat d'una etapa molt més coneguda de la música negra implicada en la defensa dels drets dels afroamericans, si anem estil a estil musical de la música negra descobrirem que sempre hi ha una corrent que uneix el moment social o polític d'aquesta comunitat amb la seva música popular. Un fet que mereix ser conegut ja que avui dia, el 90% de la música popular d'occident beu directament de la música negra. Intentarem anar repassant doncs aquesta història.

dijous, 16 de maig de 2013

Pilé on 45 i Canary Sect


Tornem aquest divendres 17 de maig amb una nova sessió del Pilé on 45, un espai gourmet per a degustar els millors sons dels anys 50, 60 i 70 en perfecte format vinil. En aquesta nova sessió, comptarem de nou amb els habituals Pilé Dj's que ompliran l'ambient del Anònims amb sons negres i blancs a base de Latin, Jazz, Soul, R&B, Reggae... com sempre la millor opció per a sopar i començar la nit a Granollers, sens dubte.

A més a més, aquest cap de setmana tenim el plaer d'anunciar-vos des d'aquest bloc el 10è Aniversari d'un dels millors grups de Rhythm and Blues d'Europa, i que aquest dissabte tindrem la sort de poder-los veure actuar a Caldes de Montbuí (d'on és fill el nostre estimat Manolo), ciutat que va donar nom a una de les cançons més populars del grup, "Hot Water Town". Alhora, serà una festa especial ja que estrenarem el "Pub Canaletes Nit" amb un preu d'entrada a zero euros, per a què pogueu dedicar les vostres butxaques a la selecta barra del local. I, per si fos poc, la nit seguirà de la mà de sessió Dj amb una sel·lecció de R&B, Garatge, RnR i 60's beat. Així que no us ho perdeu!


Recorda, divendres 17 de maig de 21:00 a 02:00 hores Pilé on 45 al Anònims (C/ Miquel Ricomà 57, Granollers)
I, dissabte 18 de maig a les 22:30 hores concert THE CANARY SECT al Pub Canaletes Nit (C/ del Marquès s/n, Caldes de Montbui).

dijous, 18 d’abril de 2013

Pilé on 45, Mo'Pilé i aniversari Anònims

Estem de sort, tenim un cap de setmana que comença dora i acaba bé.

Avui dijous 18 d'abril la nova cita mensual amb mo'Pilé a la Naub1, on tindrem l'ocasió de veure en V.O.S.I. el film spaghetti-western "Gli Specialisti" (1969) de Sergio Corbucci. Una sessió de cinema que vindrà acompanyada de la millor sel·lecció, en format vinil, de reggae i soul a càrrec dels Pilé Dj's.



Demà divendres 19 d'abril tindrà lloc el 8è aniversari del restaurant-llibreria Anònims, aniversari del que participarem en la seva celebració i que us animem a tots i totes a venir-hi. A més a més del Pilé on 45 que tindrà lloc, hi haurà un concert previ a càrrec del amic Carles Belda i Jaume Arnella amb cançons d'ahir per avui plenes de força i ideals.



I ja per acabar la nit, tindrem el nostre habitual Pilé on 45 que malgrat que per problemes tècnics no haguem pogut disposar de cartell per a la ocasió, sí tenim les ganes de poder compartir amb vosaltres una convidada d'honor. Vinguda de terres de Lleó comptarem amb Eva Lussina als plats del Pilé on 45. Els més savis recordaran que ja vam publicitar un cartell fa temps amb la seva presència, malhauradament en aquella ocasió va fallar-nos el destí i no va poder fer-nos ballar. Avui, però, tenim la certesa que divendres serà un Pilé per gaudir-ne amb els plats a 45 revolucions per minut, amb els singles de l'Eva versats sobre el millor R&B, Soul, Ska i unes gotes de càlid Boogaloo. No s'ho perdin!





dimarts, 26 de març de 2013

Torna mo'Pilé a la Naub1



Mo´Pilé neix com una extensió del "Pilé on 45", un club musical dedicat a repassar els sons dels anys 50, 60 i 70 en format vinil, cada tercer divendres del mes, al "Anònims" de Granollers. Ara Mo´Pilé arriba també a la B1 per continuar explorant aquesta música de la mà de petites joies oblidades del cinema. Amb aquesta intenció realitzarem un dijous de cada mes sessions de Dj obertes i gratuïtes, en preciós format vinil, que ens serviran per aprofundir en els estils musicals presents en aquestes pel·lícules dels anys 60 i 70 que prèviament us projectarem.

Podreu gaudir d´aquest cicle organitzat pel Colectivo Tiempos Modernos (responsable del Pilé on 45) d´abril a juny. Per començar us oferim "Youth of the beast".

Sinopsi: Un extrany personatge (Jô Shishido) apareix als baixos fons de Tokyo i intenta per tots els mitjans enfrontar a dues families yakuza.

Títol: Youth of the beast
Direcció: Seijun Suzuki
Guió: Ichirô Ikeda, Haruhiko Ohyabu (novel·la)
Any de producció: 1963
Idioma: Japonès
Duració: 92 min
Gènere: Yazuka eiga
Nacionalitat: Japó

Entrada oberta i gratuïta

Recorda, Dijous 28 d'abril de 2013 de 20:00 a 00:00 hores a la Nau B1 (Roca Umbert Fàbrica de les Arts - Avinguda Enric Prat de la Riba 77)

dimarts, 19 de març de 2013

OSCAR BROWN JR. – UNA VIDA DE POESÍA, JAZZ, CONCIENCIA Y ESTILO

Donem sortida al article que Genís Worksong ha publicat al portal de referència modernista Real Mod World, per a fotos i videos consultar-lo en aquella web

OSCAR BROWN JR. – UNA VIDA DE POESÍA, JAZZ, CONCIENCIA Y ESTILO

Oscar Brown Jr. (Chicago, 10 de octubre de 1926 – Chicago, 29 de mayo de 2005) fue durante la década de los años 60 una de las figuras más inteligentes y divertidas del Jazz vocal en EEUU. En un contexto dominado por las formaciones instrumentales, se erigió en uno de los grandes cantantes además de excelente compositor pero, sobre todo, uno de los más importantes letristas del Jazz Moderno.
Hijo de Oscar Brown, hombre dedicado a la defensa de los derechos de la comunidad afroamericana, fue educado con el objetivo de convertirse en abogado como su progenitor. Si bien heredó de su padre la inquietud social en pro de los derechos civiles, el hijo no estaba destinado a vestir la toga.

Su inclinación por el arte en general, y la música en particular, acabaría por llevarlo por los terrenos no sólo del jazz, si no de la poesía, el teatro e incluso la televisión. Este último aspecto sería uno de los más importantes de su carrera durante la década que nos ocupa. Si bien en nuestro país no ha sido un músico demasiado conocido, en EEUU se convirtió en un verdadero showman y era famoso por sus espectáculos, tanto en la pequeña pantalla como en los escenarios (de sus conciertos o del teatro). Una faceta que le convirtió en un artista muy completo y, sobretodo, con una capacidad comunicativa muy superior a la de sus contemporáneos; cualidad que supo aprovechar para acercar sus ideas a la conciencia de su público.

Oscar Brown Jr. destacó a lo largo de su carrera musical por sus letras. Pura poesía llena de belleza y crítica social, verdaderas armas contra el pensamiento único en unos tiempos difíciles y de convulsión social. En este sentido cabe destacar su aportación en 1959 (aunque se publicaría al año siguiente) al emblemático álbum “We Insist! Max Roach’s Freedom Now Suite”; un proyecto del maestro de la batería y compositor Max Roach (que congregó a un puñado de grandes del género, como Coleman Hawkins, por ejemplo), y en el que la cantante Abbie Lincoln puso su seductora voz a las letras de nuestro protagonista. Dicho álbum se ha convertido en una de las piezas clave del Jazz contestatario y militante en pro de los derechos de la comunidad afroamericana, además de ser una magnífica obra de Hard Bop.

Dicha colaboración le valió su fichaje con Columbia en 1960, sello en el que publicó varios elepés. El primero de ellos, y con el que debutó en solitario, fue el emblemático “Sin and Soul… and Then Some” en 1960. Un elepé que ya establece las principales características que definirán su obra: elegancia extrema, poesía de belleza punzante, jazz moderno, rhythm and blues… y, por supuesto, sentido del humor.

Este primer álbum le aportó una gran popularidad en todo el país y le propulsó para continuar adelante con su carrera. Oscar Brown Jr. hizo gala de la que sería una de sus habilidades más importantes, y por las que destacó especialmente por encima de todos: ponerle letra a temas instrumentales de Jazz. Dejando a un lado que supo elegir bien los temas (composiciones convertidas en verdaderos estándares del Jazz con el paso del tiempo), a menudo sus versiones cantadas terminaron por convertirse en tan relevantes como las originales.

El caso más popular y de mayor trascendencia en el mundo de la música fue sin duda el tema que abría el álbum, “The Worksong”. Composición original del cornetista de Soul Jazz Nat Adderley y registrada un par de años antes del lanzamiento del álbum, Worksong es un absoluto estándar de jazz a día de hoy. Una pieza que homenajea con su nombre las canciones de trabajo de los negros durante las largas jornadas en los campos de algodón, o en las cadenas de trabajos forzados de las cárceles sureñas, y que bebe directamente de la base musical afroamericana que dio paso al Blues. Oscar Brown Jr, añadió una dura letra que habla de un preso social condenado a trabajos forzados, atado a una “chain gang”, a pico y pala. Los arreglos la convierten en una pieza de jazz muy elegante, con esos dedos chasqueando al inicio de la canción, acompañada de la cálida sección rítmica. Podemos hacernos una idea de la repercusión de dicha versión cuando ha sido adaptada y versionada por infinidad de cantantes de estilos tan diversos como el Funk, el R&B, el Soul, el Ska o el Pop, entre otros.

Otras versiones que llegó a realizar a lo largo de su carrera, añadiendo su particular toque y poesía, fueron el “Watermelon Man” de Herbbie Hanckok o el “All Blues” de Miles Davis por poner un par de ejemplos. En algunos casos rehizo completamente la canción, convirtiéndola en una composición prácticamente nueva. “Dat Dere”, versión del tema de Bobby Timmons, es para mí el paradigma de la elegancia de su Jazz vocal, una pieza maestra arropada por la escena mod que nos muestra nuevamente las mejores señas de identidad de Oscar Brown Jr. Sus inflexiones de voz, sus cambios de registro y ese ritmo suave pero profundo que te arrastra a lo más profundo del sentimiento no dejan indiferente.

Durante el período que grabó para Columbia publicó los álbumes “Between Heaven and Hell” en 1962, “Tell It Like It Is” el mismo año y en 1963 “In a New Mood” (éstos dos últimos distribuidos actualmente en único CD). Durante este período grabó notables piezas como “Mr. Kicks”, un tema a medio camino entre el Jazz y el Rhythm and Soul que además lleva el nombre de un musical que escribió durante esos años.

También escribió temas tan importantes como “The Snake”, conocido en la escena Soul gracias a la versión que Al Willson hizo de la misma y que acabó por convertirse en un clásico del Northern Soul. En cualquier caso, estas son sólo algunas de sus canciones más memorables por diversas razones, pero hay que resaltar que los álbumes al completo son fabulosos.

Tras la publicación de dichos álbumes, Columbia no renovó el contrato a Brown Jr. tras varias reestructuraciones internas y por el hecho de no saber dónde encasillar su estilo dentro de las líneas editoriales de la compañía. De ese modo, Brown tuvo carta blanca para iniciar otro período creativo.
En 1965 vuelve a publicar un nuevo álbum, bajo el sello Fontana, titulado “Mr. Oscar Brown, Jr. Goes to Washington” que contiene un directo de nuestro protagonista en el club nocturno Cellar Door de Washington D.C. El álbum nos sirve como un excelente documento para comprobar cómo Brown Jr. era capaz de meterse en el bolsillo al público. Un disco que huele a humo en la oscuridad del club y suena elegante (con una instrumentación mínima a base de contrabajo, batería, piano y guitarra) y a crítica al sistema en un precioso ejercicio de jazz vocal. Como curiosidad, decir que la guitarra corre a cargo de Phil Upchurch (conocido en la escena mod sobretodo por su gran tema “You Can’t Sit Down”). En definitiva, un disco que no debería faltar en la discoteca de cualquier aficionado a la música negra.

Oscar vai para o Brasil
Durante la segunda mitad de la década de los 60 y la primera de los años 70, Oscar Brown Jr. se acercó a la música brasileña en diversas colaboraciones con músicos del país tropical. Una inmersión en los sonidos de la Bossa Nova y la Samba brasilera, que se convirtió en una constante entre muchos músicos de jazz afroamericanos en este período, y que muestra la popularidad que estos sonidos tuvieron en los entornos del Jazz y su conexión con la faceta más reivindicativa que vivía Brasil por aquellos días. Un tema que, desde luego, bien merecería ser abordado en exclusiva en el futuro.
En 1966 publica con Fontana un disco a medias con el músico brasilero Luiz Henrique, titulado “Finding a New Friend”. En el álbum se encuentran auténticas perlas de jazzy Bossa Nova como “Barra Limpa”, una pieza muy cool con la guitarra acústica de Henriquez.

Le seguirán otros trabajos, en especial su colaboración con el prestigioso acordeonista y cantante brasilero Sivuca. Su colaboración les llevó a realizar a ambos, junto con la esposa de nuestro protagonista, Jean Peace, el espectáculo musical “Joy” en 1966 y 1969. Un musical que finalmente en 1970 se plasmó en un LP bajo el mismo título.

Una voz imposible de callar
Oscar Brown Jr. destacó también de forma activa y en voz alta por su mensaje contrario a las desigualdades sociales en general y, muy especialmente, la que padecía en aquellos momentos la comunidad afroamericana.
Sus poemas a menudo versaban sobre los problemas sociales que acontecían al elemento negro en EEUU como, por ejemplo, en la ya mencionada Worksong. Pero también cantó sobre problemas que escapan a la cuestión racial, e incluso son vigentes en nuestra sociedad actualmente, como en el caso del tema “Sixteen Tons”. En dicha canción, Brown habla de los préstamos que acaban endeudando a los currantes hasta terminar dándole su alma al banco.

Son muchos quienes piensan que Oscar Brown Jr. habría podido ser una figura mucho más grande en EEUU si se hubiera guardado sus pensamientos más contestatarios. Sin duda, habría podido llegar más lejos en el mundo del espectáculo —cualidades las tenía todas— pero eso habría requerido por su parte no defender públicamente todo aquello en lo que creía, ni denunciar las injusticias que eran evidentes a los ojos de todo el mundo.

Como diría Gil Scott Heron “la revolución no será nunca televisada” y es que el mundo de los mass media es un negocio atado, y muy bien atado, en manos de intereses económicos, políticos, etc. Oscar Brown Jr. era muy consciente (a la vez que quienes dirigen el cotarro) que la cultura es poder y que promover el pensamiento crítico entre la gente es una arma muy poderosa para hacerles cada vez más libres. Por ello, a pesar de haber podido ser mucho más grande en este negocio prefirió mantenerse fiel a sus principios y llegar donde fuera. Pero supo, a la vez, moverse en este mundo y aportar su grano de arena con un medio tan poderoso como la TV para propagar ese pensamiento crítico. Es por ello que siempre tendrá nuestro más grande respeto.

¿Precursor de precursores?
Se ha comentado en reiteradas ocasiones que Oscar Brown Jr. influenció en los 60 a músicos que darían paso a los primeros temas precursores del rap; algo que bien pudiera ser cierto en nuestra opinión.

Su particular forma de “frasear” sus poemas sobre composiciones propias de Jazz, de un modo a medio camino entre el canto y el recital, pudo haber contribuido a crear el rap. En temas como “Fourty Acres and a Mule”, que aparece en el álbum-directo “Mr. Oscar Brown, Jr. Goes to Washington” se puede oír el ritmo trepidante de baja intensidad del contrabajo y la batería, mientras Brown hace lo suyo poniendo a caldo las instituciones norteamericanas reclamando los cuarenta acres de tierra y la mula que EEUU prometió a los esclavos durante la Guerra de Secesión para que luchasen junto a la Unión (y que nunca recibieron tras quedarse en una libertad entrecomillada). En la canción se puede escuchar cómo, en vivo y directo, modula la voz de forma que en ocasiones parezca el solo de un instrumento de viento, mientras no deja de recitar sus frases, y en otras se convierte en fragmentos breves muy rítmicos. Todo ello manteniendo siempre presente el ritmo duro y marcado por su mordaz voz.

Un testimonio sonoro de las habilidades que poseía nuestro protagonista y que, en nuestra opinión, debió causar impresión en los músicos a los que oficialmente se les ha venido llamando “precursores” del rap. En cualquier caso, escucharlo es una delicia y os recomendamos a todos que subáis el volumen, cerréis los ojos, y os imaginéis estar en medio del público durante esa fascinante pieza que es “Fourty Acres and a Mule”, entre humo y bello escarpado.

Existe disponible en youtube, la aparición de Brown Jr. en el cuarto episodio del programa estadounidense Def Poetry Season en 2003, siendo ya un adorable abuelo de 77 años. El programa (del canal HBO), presentado por el actor y cantante de hip-hop Mos Def, estaba enfocado a divulgar la poesía entre el público joven. En él los concursantes recitan sus poemas al público a la espera de su inmediato aplauso. Es emocionante ver cómo presentan a Oscar Brown Jr. como al maestro y pone la piel de gallina escucharle recitar un poema propio cargando contra las desigualdades raciales y sociales: “I Apologize”. Podemos hacernos una idea del arraigo que ha llegado a tener este artista entre la comunidad afroamericano, al ver cómo la juventud (el público del show es mayoritariamente negro) le dedican una sentida ovación y sincero aplauso, en una reacción que supera en sentimiento y energía a cualquier otra que pudieran haber dedicado a otros concursantes del mismo episodio. Sinceramente, creo que el documento es impagable, no sólo por ver la reacción del público sino porque de verdad considero que la actuación de Brown es gigante en comparación con cualquier otro concursante: en sentimiento, en contenido, en interpretación y en técnica vocal.

Retiro y regreso
Sus últimos trabajos, antes de desaparecer del negocio de la música, fueron publicados por Atlantic. Una trilogía iniciada con el notable “Movin’ On” en 1972, en el que aborda el género del Soul con temas nuevos e, incluso, repasando algunos viejos temas propios.

Le siguió el álbum “Fresh” (1973), en el que se adentró en el Soul más funky, y donde destacaría el “Ghetto Scene” y en el que vuelve a colaborar en la guitarra Phil Upchurch.

En 1974 se publicó su último LP en Atlantic: “Brother, Where Are You?”, que tiene por título el nombre de un tema propio que ya aparece en el álbum-directo de 1964 y que cuenta otra vez con la colaboración del brasilero Sivuca. La versión más Soul y con unos arreglos llenos de fuerza del tema que bautiza el álbum es simplemente maravillosa.

Tras este último trayecto por la industria musical, nuestro hombre, Oscar Brown Jr., se retiró. A diferencia de otros artistas que son desplazados por la industria, Oscar Brown Jr. se alejó él mismo y dedicó los siguientes 20 años a otras actividades artísticas y sociales.

No fue hasta 1995 que regresó con un nuevo álbum titulado “Then and Now”, donde repasó viejos temas y grabó algunos nuevos. Un disco donde se demuestra que la edad no ha causado estragos en su voz, que se mantiene enérgica y llena de sentimiento.

En 1998 se publica su último trabajo, un disco grabado en Alemania titulado “Live Every Minute”, en el que colaboran músicos de la talla de Stanley Turrentine. Un trabajo en el que recupera algunos de sus clásicos y los acompaña de bombazos de Jazz Moderno del que ya casi no se hace, como el “Long As You’re Living” con el que se abre el disco.

Oscar Brown regresó para decir “eh, aquí estoy yo y no os vais a deshacer de mi fácilmente”. Y nosotros que se lo agradecemos, pues éste fue definitivamente su último disco grabado antes que nos abandonara para siempre en 2005.

Oscar Brown Jr. fue uno de esos pocos artistas que sin buscar la gloria estuvieron muy cerca de ella, y por querer ser fiel a su conciencia no llegó más allá. Sin embargo, en EEUU es una figura muy reconocida a pesar que en nuestro país sigue siendo un desconocido. Dentro de la escena mod hay cantidad de canciones de nuestro hombre que han sonado y seguirán sonando, auténticas perlas a medio camino del Jazz, el Soul y el Rhythm and Blues salpicadas de la mordaz lengua de un poeta que puso de su parte para hacer de este mundo un lugar mejor.

dimecres, 13 de març de 2013

Amb sabor jamaicà




Tornem a tenir una nova edició mensual del Pilé on 45, el mini club on repassem els sons més negres i underground dels anys '50, '60 i '70 principalment.

En aquesta ocasió comptarem amb un Dj d'excepció, des de terres de Castelló tindrem a Voodoo Boss, que ens portarà un assortit de vinils 7" d'exquisit sabor jamaicà. Sons que giraran al voltant del Reggae de finals dels 60 de l'illa caribenya, cuna del Ska i el Rocksteady també, així com unes gotes del millor Soul americà.

Una nit que arrodonirem amb els discos ja habituals dels Pilé Dj's: Latin, Rhythm and Blues, Soul, Jazz...

Us deixem, això sí, amb el TOP 5 del nostre convidat Voodoo Boss:

  1. Zorro Five - Reggae Shhh ! (Decca)
  2. Frank' N' Stein - Monster Reggae (Rhino Records)
  3. Roy Ellis & The Teenagers - Let Me Take You Higher (Liquidator)
  4. Derrick Harriott - Message From A Black Man (Song Bird)
  5. Susan Cadogan - Hurt So Good (Trojan)

Recorda, divendres 15 de març a les 21:00 hores al Anònims (C/ Miquel Ricomà, 57) de Granollers.




diumenge, 17 de febrer de 2013

Cool Fingers, un nou espai dedicat al Jazz


Sense cap altra intenció que difondre les virtuds del Jazz més modernista, així com els estils que li son els seus germans petits, neix el proper divendres 22 de febrer al emblemàtic Barbara Ann de Barcelona un nou espai dedicat al Jazz.

COOL FINGERS, In Jazz Session correrà a càrrec de Ricard Prieto i Genís Worksong i repassarà Modern Jazz (i aquí possiblement hi cabrà des de bop fins a soul jazz), la Bossa Nova més jazzística, els sons llatins i el Funk entre d'altres ritmes plens de groove.

Ricard Prieto, el coneixem ja de quan va venir a punxar al Pilé on 45 en un set dedicat també al Jazz. Col·leccionista de Jazz i tota mena de música negra, és un dels pioners en introduïr a l'escena modernista de Barcelona temes avui ja habituals del jazz més mod. Un gran Dj i un tio millor encara.

Genís Worksong, membre del Colectivo Tiempos Modernos també és un enamorat del Jazz i ho porta predicant cada dos per tres al Pilé.

En definitiva, des d'aquí us convidem a no deixar passar l'ocasió i passar-vos pel Barbara Ann (C/ Taquígraf Garriga, 163 de Barcelona), a partir de les 23:00 hores el proper divendres 22 de febrer.

dimarts, 12 de febrer de 2013

Un altre febrer ple de discs en vinil


I és que no ens cansarem de repetir que el format vinil cal recuperar-lo i defensar-lo, és més bonic, sona millor i dura més temps si el cuides. I ho demostrarem un cop més aquest mes de febrer als plats de l'Anònims, repassant el bo i millor de la música dels anys 50, 60 i 70 del segle passat... gairebé res!

Una sessió a càrrec, principalment, de dos membres del Colectivo Tiempos Modernos: Hèctor Gimeno i Carlos Cactus. El primer amb un farcit de sons jamaicans i de soul gasta-soles. El segon, amb un menú de sons blancs, negres, jazzístics, garatgers i de r&b.

No us ho perdeu, hi haurà introducció jazzística aprofitant que estem de celebració pel Festival de Jazz de Granollers.

Recorda, divendres 15 de febrer a les 21:00 hores al Anònims (C/ Miquel Ricomà, 57 de Granollers).

dimarts, 15 de gener de 2013

Inaugurem l'any amb un triplet



És un plaer anunciar-vos que el Colectivo Tiempos Modernos passa a ser oficialment un triplet que abarca ja tots els sons negres dels anys 50, 60 i 70.

Hèctor G., habitual als plats del nostre Pilé i veí de la comarca, passa a incorporar-se definitivament al Colectivo Tiempos Modernos. D'aquesta manera els sons que van des de la Jamaica dels anys 60 (ska, rocksteady i early reggae) i el Northern Soul més recalcitrant s'incorporen al repertori resident del Pilé on 45.

Encetarem l'any amb un Pilé, doncs, ple dels millors sons negres i seixantes en general: jazz, r&b, northern soul, reggae, latin, garatge... No s'ho perdin!