4 de gener a Barcelona: Barbarian Pilé

El Colectivo Tiempos Modernos trasllada una sessió del Pilé on 45 al Barbara Ann, on els Dj's Carlos Cactus, Hèctor G. i Genís Worksong posaran a to els plats amb un assortit bàrbar de R&B, Soul, Jazz, Funk, Disco, Garatge i altres espècies.

No us ho perdeu!

Tanquem l'any amb un salt al futur

 

Reconeixem que hem passat uns mesos una mica caòtics, on no hem deixat de banda les nostres sessions però per una raó o una altra no han estat ben anunciades.

Cap d'any diuen que és moment de fer propòsits, no? Ja en tenim un doncs.

De totes maneres, aquest cop arribem a temps i aquí us presentem una nova edició del Pilé on 45. En plena època de sopars d'empresa, el Colectivo Tiempos Modernos t'ofereix l'alternativa als gin tonics d'aparador i música de plàstic. Ja teniu on desfogar-vos amb companyia laboral o sense, amb les vostres amistats o amb nosaltres.

Acomiadarem l'any amb una sessió que ens transportarà als sons menys llunyans de les nostres maletes de discos. Ja que si habitualment no sortim de discos prensats entre els anys 50, 60 i 70 del darrer segle, aquest cop ens avançarem a discos dels anys 70, 80 i 90... 70's Soul, Disco, Funk, Acid Jazz i gotes d'electrònica soulful. Això sí, com sempre, tot en perfectes vinils.

Aquest divendres 20 de Desembre de 21 a 02 hores, al Anònims (C/ Miquel Ricomà 57) de Granollers.

Aplec Modernista a Caldes

 

Aquest diumenge tindrà lloc la 6ª edició del Aplec Modernista del Vallès que, enguany, es celebrarà a Caldes de Montbui.

Des del Colectivo Tiempos Modernos volem convidar-vos-hi també a participar-hi, a més a més d'avisar-vos que allà hi serem posant bones dosis de vinils amb aroma a R&B, Jazz, Soul, Funk, Latin i fins i tot poder una mica de Disco... qui sap!

Ens veiem, com no podria ser d'altra forma, al Centre de Caldes!

Proposta per a després de l'estiu, nova sessió de COOL FINGERS!

 

Divendres 13 de setembre, al mític Barbara Ann de Barcelona, tindrà lloc la segona sessió del COOL FINGERS! in jazz session

Club que pretén aglutinar sota el paraigües del modern jazz tot allò que soni jazzy, tal com sons llatins i brasilers, funk i obviament una amalgama de be bop, soul jazz, acid jazz...

Us recomanem que no us perdeu aquesta nova edició de la mà de dos coneguts d'aquest portal, Ricard Prieto i Genís Worksong.

La millor manera de tornar de l'estiu!

Aquest divendres agafem vacances

Aquest divendres tindrem la darrera sessió del Pilé on 45 de la temporada, amb ella ens marxem de vacances (és un dir, ja que ens quedarem per aqui).

Per això tenim per a vosaltres una sessió de soul, reggae, r&b, jazz i funk a càrrec dels Pilé Dj's. Una sessió per refrescar-nos amb aquesta calor que finalment ens ha arribat, amb un bon gin tonic a la mà com no. I a més a més, en el marc d'una data històrica com el 19 de juliol quan el poble va fer caure el cop d'Estat dels militars feixistes el 1936 donant pas a la revolució social que es va viure a casa nostra durant aquells dies. Pura coincidencia, o no?

Com sempre, divendres 19 de juliol de 21:00 a 02:00 hores al Anònims (C/ Miquel Ricomà 57) de Granollers.

Aquesta setmana, carregada de pilé

 

Aquesta setmana tindrem pilé per partida doble, primer de tot dijous amb la darrera sessió de la temporada de mo'Pilé a la Naub1 on projectarem el mític film "Superfly". Una de les grans pel·lícules de Blaxplotation, que va tenir una gran banda sonora a càrrec de Curtis Mayfield. Una pel·lícula que introduirà la sessió de Soul i Funk a càrrec dels Dj's del Pilé.

Divendres, una nova edició del ja tradicional Pilé on 45 al Anònims. En aquesta ocasió comptarem amb la presència del gran Carlitos Summertime, home de terres del sud que atesora el secret de l'eterna joventut i una maleta de discos carregada de Rhythm and Blues, Northern Soul i Revival Mod que farà embojir el respectable. Una sessió que us recomamen, per gaudir sopant i amb un bon gin tonic tot seguit. No us ho perdeu!

Recorda, mo'Pilé dijous 20 de juny de 20:00 a 24:00 hores a la Naub1 (Carrer Prat de la Riba, 77) a Granollers.

I Pilé on 45 Divendres 21 de juny de 21:00 a 02:00 hores al Anònims (Carrer Miquel Ricomà, 57) a Granollers.

Repassant la música negra: del Funk al Black Power

A continuació, publiquem el següent article publicat aquest mes al periòdic "Solidaridad Obrera". Un article escrit per un dels membres del Colectivo Tiempos Modernos, y que versa sobre el cantó més reivindicatiu de la música negra.

Repassant la música negra: del Funk al Black Power

Per Genís Ferrero

Tothom coneix avui el concepte, més o menys, del “Black Power”. Aquell concepte de poder negre, en un sentit de comunitat, de contra-poder, de poder popular que va arrelar fortament a nivell cultural dins la comunitat afroamericana. A nivell musical, durant finals dels anys 60 i la dècada posterior les manifestacions culturals van impregnar-se notablement d'aquell moviment, que havia evolucionat des de demandes de millor tracte per part de les autoritats pujant el to de la reivindicació fins arribar el moment en què negaven la tutela de l'Estat nord-americà i la cultura de l'home blanc per a defensar-se com a entitat nacional-cultural per sí mateixa. Una màxima que, a nivell cultural i sobre tot musical, la podríem resumir en la mítica cançó de James Brown “Say It Loud, I'm Black And Proud” (Digues-ho alt: “sóc negre i n'estic orgullós”) l'agost de 1968.

El senzill i directe títol de la cançó reflexa un canvi de mentalitat de la comunitat negre a EEUU, un augment de l'autoestima com a individus i com a poble, una seguretat envers les seves capacitats i possibilitats per a construir un futur millor i, sobretot, una defensa en veu alta de la seva dignitat.

Havia arribat una nova generació de joves que havien vist caure molts dels seus líders en la lluita pels drets civils (com el Dr. Martin Luther King o Malcom X, per exemple), i havien perdut la confiança en un canvi de la seva situació social, econòmica i racial per mitjà d'unes institucions en mans de l'home blanc i d'uns interessos econòmics i polítics molt determinats que representaven un model social i econòmic que mantenia una majoria de la població nord-americana marginada, empobrida o fora d'aquell món de consum i capitalisme. En aquell context, neix el Partit de les Panteres Negres per a l'Autodefensa, una organització política militant que va acabar essent considerada com el perill interior més important dels EEUU, tant pel seu desafiament a les Institucions nord-americanes com la seva la declaració unilateral de voler emancipar el poble afroamericà per tots els mitjans. Un moviment que va acabar comptant amb les simpaties de bona part de la població negra, però també de molts altres grups ètnics i que, fins i tot, va arribar a tenir el recolzament des de l'interior de Hollywood com va explicar en una entrevista el cineasta i anarquista Miguel Herberg.

Aquell moviment social i polític, va tenir la seva pròpia banda sonora. El Soul i el R&B van tenir més o menys a veure, però sens dubte el Jazz i el Funk van ser els estils musicals que van liderar aquesta banda sonora recalcitrant. Durant els anys 70 es va desenvolupar una forta connexió entre ambdós estils. Molts músics de Jazz varen acabar tocant o gravant en discos del Funk, i molts músics de Funk van anar accentuant les seves improvisacions sobre aquelles bases rítmiques i cícliques que tant bé s'hi prestaven a executar-les. Músics tant significatius dins del gènere més contestatari es van moure en aquests paràmetres: Nina Simone, Gil Scott-Heron, James Brown, Lou Donaldson, Les McCann... són només alguns exemples.

Algunes emblemàtiques peces musicals del moment foren “Revolution Will Not Be Televised” de Gil Scott-Heron, “Young, Gifted and Black” de Nina Simone, “I don't need nobody to give me something” de James Brown, “Compared To What” de Les McCann & Eddie Harris... i un llarguíssim etcètera de grans temes de jazz i funk.

No obstant, a un nivell més popular sens dubte la música del “Black Power” fou el Funk. Va ser tant significatiu l'impacte entre la massa afroamericana que molts músics que els anys 50 i 60 havien interpretat R&B i Soul van passar ja als 70 a interpretar, amb més o menys constància, aquest estil més modern. Músics com Rufus Thomas, que durant els anys 50 ja estava tocant Rhythm and Blues, el trobarem el 20 d'agost de 1972 tocant alguns temes propis del funk més divertit i ballable al festival Wattstax. Un festival que va organitzar el segell discogràfic de música negra Stax (la mítica casa on van començar a confluir de forma conjunta músics blancs i negres al sud dels EEUU en plena segregació racial), i que va servir per recollir diners per a les famílies del barri de Watts a Los Angeles, i commemorar així el setè aniversari de les revoltes racials d'aquells dies a la ciutat. Hi ha disponible a Internet alguns vídeos sobre aquestes actuacions i podreu veure la magnitud d'aquest moviment que, entroncà la música amb la defensa cultural i social d'una població durant més d'un segle marginada i reprimida.

Podem fer-nos una idea del vincle entre el Funk i el Black Power recordant el fet que fins i tot el Partit de les Panteres Negres va editar alguns discos. Podem destacar especialment el disc “Free Boby Now” pel grup “The Lumpen”, un single que edità el partit per reivindicar la llibertat de Boby Seales, un dels fundadors dels Panteres Negres.

Si bé avui hem parlat d'una etapa molt més coneguda de la música negra implicada en la defensa dels drets dels afroamericans, si anem estil a estil musical de la música negra descobrirem que sempre hi ha una corrent que uneix el moment social o polític d'aquesta comunitat amb la seva música popular. Un fet que mereix ser conegut ja que avui dia, el 90% de la música popular d'occident beu directament de la música negra. Intentarem anar repassant doncs aquesta història.